Balandrau, infern glaçat

Aquell matí del 30 de desembre de l’any 2000, Josep Maria Vilà, un bioquímic de 27 anys, enfila cap al cim del Balandrau amb la seva parella i tres amics. «Feia sol, una temperatura molt bona. Estàvem molt contents d’estar allà i encarar un dia d’excursió. Ni pensàvem a fer el cim, era una presa de contacte». Al migdia el temps canvia bruscament i apareix el torb, un fenomen meteorològic brutal; un monstre de fred, neu i vent que converteix la muntanya en una trampa mortal. La sensació tèrmica arriba a ser de -40º. La fúria de la neu no deixa veure ni escoltar res.

Balandrau, infern glaçat
Client Televisió de Catalunya

El documental està basat en el llibre 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, del meteoròleg Jordi Cruz, publicat per Símbol Editors. «Al cim del Balandrau, a només dues hores de Barcelona, cada any hi ha dies que hi fa més fred que un dia bo a l’Everest».

Balandrau, infern glaçat vol homenatjar i recordar —amb la perspectiva dels vint anys que han passat des d’aquella tragèdia— la història dels qui van morir, i l’emocionant testimoni de qui va sobreviure.

«Teníem clar que la història requeria fidelitat, veracitat, contenció i respecte màxims. Ha estat un rodatge fet amb temps, paciència i entrebancs. A Balandrau vam voler parlar de la culpa del que sobreviu, que es pregunta per què ell sí i els altres no. Les víctimes no van ser imprudents; les circumstàncies van crear la tempesta perfecta. El documental és una reflexió de la fragilitat humana davant la força de la natura».

Guille Cascante, director del documental

Back to top Back to top